Gestió integral dels residus
El Consell Comarcal de la Selva ofereix una gestió integral dels residus municipals en aquells municipis que té les competències delegades. La gestió consisteix en:
Recollida de residus
El servei de recollida, transport i tractament dels residus municipals de les fraccions valoritzables (paper i cartró, envasos lleugers, vidre, fracció orgànica) i la fracció resta.
Parc mediambiental de la Selva
La gestió de la xarxa comarcal de deixalleries i Ia recollida de voluminosos, fracció vegetal i olis vegetals als mercats.
RECOLLIDA DELS RESIDUS
Com recollim els residus a la Selva?
Àrea de vorera
Porta a Porta
Instal·lacions de gestió i tractament
Parc mediambiental de la Selva
El Consell Comarcal de la Selva és propietari del Parc Mediambiental de la Selva i està gestionat per l’empresa comarcal pública NORA.SA.
Planta de compostatge de la Selva
Es va inaugurar l’any 1998 i va ser una de les primeres instal·lacions construïdes a Catalunya per al tractament dels residus orgànics procedents de la recollida selectiva municipal.
Deixalleries
El Consell Comarcal gestiona la xarxa comarcal de deixalleries i la deixalleria comarcal.
SELECCIÓ DELS RESIDUS
Com es tracten i com es seleccionen els residus?
Planta de compostatge de la Selva
Tota la matèria orgànica i fracció vegetal que es recull selectivament dels municipis de la Selva es recicla en aquesta planta mitjançant un tractament biològic en condicions controlades.
La planta disposa d’una capacitat nominal de tractament de 12.500 tones de fracció orgànica de residus municipals (FORM) i 5.000 Tn de Fracció Vegetal (FV). També s’ha dotat a la planta de la flexibilitat necessària par assumir les puntes estacionals de 1.400 tones/mes durant els mesos d’estiu.
Els processos
Els procés de la planta és el següent:
Recepció i preparació
Els residus orgànics provinents dels contenidors marrons o del porta a porta són pesats i portats a la planta per ser barrejats amb les restes vegetals triturades. Es fa un pretractament per treure els possibles impropis (vidre, plàstics,...) abans de començar el procés.
Descomposició
És la fase més activa del procés, on la pila d’orgànica es posa en uns túnels tancats durant tres setmanes, assolint temperatures de 70ºC.
Maduració
La matèria orgànica s’estabilitza amb piles a l’exterior, però en zona coberta, de manera que baixen les temperatures i es va formant el compost madur.
Posttractament
Es realitza quan s’ha acabat el procés de compostatge. Consisteix en garbellar la matèria per aconseguir una granulometria homogènia. La part grollera, que correspon a la fracció vegetal es fa recircular de nou al cicle de compostatge.
Centre de Tractament de Residus de Lloret de Mar
En aquesta instal·lació es tracta la fracció resta dels municipis de la Selva, del Gironès, Baix Empordà i alguns municipis del Maresme.
El material de rebuig resultant del procés de triatge s’embala i es diposita apilant les bales en el vas de decantació del Dipòsit controlat de RSU. El percentatge de biodegradabilitat d’aquest rebuig és molt menor en tant que s’ha eliminat en gran part la matèria orgànica que contenia inicialment.
A la planta de voluminosos hi arriben aquells residus que per la seva grandària distorsionen la gestió ordinària dels residus municipals. Es fa un triatge per recuperar els possibles materials valoritzables (elements metàl·lics, petits electrodomèstics…) i es trituren prèviament a la seva disposició final al Dipòsit controlat.
La finalitat d’aquesta instal·lació és:
Recuperar els residus valoritzables
• Recuperar els residus valoritzables que no han estat separats de manera selectiva per part de la ciutadania i que es troben barrejats en les escombraries (fracció resta). Així, es reaprofiten els materials i es redueix la quantitat de brossa que es diposita a l’abocador allargant la seva vida útil. Una vegada fet el triatge entre un 47-51% dels residus –envasos metàl·lics i de plàstic, tetrabric, film, paper i cartró -- es valoritzen per part de gestors autoritzats de residus.
Retirar la matèria orgànica
• Retirar la matèria orgànica present a les escombraries, la qual és tractada per reduir-ne la humitat, el volum i la fermentabilitat, de manera que també es redueixen les olors i l’impacte de la brossa en el medi. El material bioestabilitzant resultant pot ser aprofitat per a la recuperació d’espais naturals, no sent apte per a usos agrícoles. De no tenir sortida al mercat, aquest material s’aboca al Dipòsit controlat.